domingo, 19 de octubre de 2014

"Escribir bien es como nadar bajo el agua y aguantar la respiración"

L’entrada d’avui està totalment dedicada a Francis Scott Fitzgerald i a la seva filla Frances Scott Fitzgerald –Scottie per nosaltres-. Com ja vaig dir fa dues setmanes estava llegint Cartas a mi hija del mateix autor i ara que ja fa dies que l’he acabat i que he fet un buidatge, us porto alguns dels fragments que més em van cridar l’atenció, ja sigui perquè parlaven justament de temes que puc utilitzar pel meu TDR, com per exemple la supremacia dels Estats Units o simplement perquè parlaven de la seva experiència com a autor. La veritat és que la prosa de Fitzgerald sempre va ser molt cuidada i fins i tot dins d'aquest senzill recull de cartes dedicades a la seva filla podem trobar un tipus de bellesa semblant a la de les seves obres. 
Sempre va intentar que la relació amb la seva filla no fos massa llunyana encara que estiguessin separats per molts quilòmetres: ell podia estar treballant a California per alguna productora cinematogràfica, la nena estudiant a la costa est i la seva dona, Zelda, possiblement internada al sud del país pels seus problemes mentals, però sempre parlaven per carta i cap  dels dos prenia una decisió important sense consultar abans amb l'altre. 



"La guerra puede derivar en cualquier cosa, desde el caos total hasta una revolución en Estados Unidos, pero el mundo que conocí y en el que has vivido dieciocho años no volverá a existir en nuestro tiempo. El yanqui de pura cepa es aún el más aguerrido e inteligente combatiente del mundo. Juega los partidos más difíciles y despiadados con la cabeza más fría que nadie y es simplemente inconcebible que unos pueblos oprimidos puedan levantarse y derrotado." 

"Lo poco que haya logrado ha sido gracias al trabajo más laborioso y cuesta arriba, y ahora desearía no haberme relajado ni vuelto la vista atrás nunca. Sin embargo, después de terminar El Gran Gatsby, me dije: "He encontrado mi camino; de ahora en adelante, esto es lo primer. Es mi deber immediato, sin esto no soy nada..."

"Hablas de lo excelente que es tu generación, pero creo que compartís con todas las generaciones que ha dado este país desde la Guerra de Secesión la idea de que estáis a punto de heredar la tierra de un modo u otro" 

"(...)Pero los locos son simples invitados sobre la Tierra, eternos extranjeros que deambulan por el mundo con decálogos rotos que no saben leer."

"Escribir bien es como nadar bajo el agua y aguantar la respiración."

"(..)Son personas sin raíces -los snobs de Park Avenue-, avergonzadas de ser norteamericanas, incapaces de dominar la cultura de otro país; avergonzadas, por lo común, de sus maridos, esposas, abuelos, e incapaces de educar a unos vástagos que pudieran sentirse orgullosos, aun en el caso de que tuvieran el cuajo para engendrarlos, avergonzadas unas de otras, aunque aprovechándose siempre de las debilidades de los demás."

"Tantísimos escritores se han beneficiado de haberse formado en una profesión completamente ajena a la literatura. Te presta material en abundancia y aún más importante, una actitud desde la que contemplar el mundo. El mundo, por lo general, no habita ni en playas ni en clubes de golf."


domingo, 12 de octubre de 2014

Immigrant Tale - Saturday Night Live https://www.youtube.com/watch?v=k9N9kMD7qCk

Avui us porto un sketch del programa nord-americà Saturday Night Live, que ja porta més de 35 temporades en antena. Per qui no sàpiga de què estic parlant, Viquipèdia ens pot ajudar: "és un late show nord-americà, emès en viu, que va revolucionar la televisió dels anys 70 amb
la seva combinació d'esquetxos, comèdia, varietat, actors, músics i convidats especials." L'esquetx en concret que he portat és de fa tres temporades i està protagonitzat pel cantant i actor -i moltes altres coses- Justin Timberlake. En aquest vídeo el mateix actor representa -amb un intent d'accent irlandès- el paper del primer avantpassat dels Timberlake que va arribar a terres americanes. Vaig trobar aquest esquetx per casualitat però m'ha semblat que podria acompanyar d'una forma amena la meva recerca sobre el somni americà i el que representava pels immigrants que arribaven buscant oportunitats als Estats Units. En aquest cas Cornelius Timberlake fa conya amb la resta dels immigrants a bord del vaixell sobre el futur del seu besnét. El mateix Timberlake relata la seva vida i parla de les seves cançons: serà un home atractiu, milionari i que serà famós només amb setze per haver començat amb un grup de nois. Millor us deixo el vídeo de YouTube i la transquipció en anglès de l'esquetx aquí sota: 
https://www.youtube.com/watch?v=k9N9kMD7qCk
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

[ Open on black and white footage of a boat sailing next to Ellis Island words at bottom of screen read “New York Harbor, 1883” ] 
Immigrant #1: [with Irish accent] Oh look, Ellis Island! The new world is upon us! I can smell it in me nose! 
Immigrant #2: Just think of it, a chance to start a new life for our children. 
Immigrant #3: And our children’s children. 
Immigrant #4: Why, someday I hope that me own great, great grandson might own his own land. 
Immigrant #2: I hope my great, great grandson will be a doctor. 
Immigrant #1: What about you, Cornelius Timberlake? What do you think your great, great grandson will be like? 
Cornelius Timberlake: Well, I know he’ll be very handsome. And he’ll be a millionaire. 
Immigrant #1: A millionaire? From fur trapping? 
Immigrant #4: From coal? 
Cornelius: No, from popular songs. 
Immigrant #3: What sort of songs could make a man millions? 
Cornelius: Oh I don’t know. Something like [singing] "Cry me a river...
Immigrant #3: So... he’ll be a girl? 
Cornelius: NO, that’s a perfectly normal way for a man to sing! He’ll be world famous by the age of 16. 
Immigrant #2: Oh, by 16? How? 
Cornelius: At a young age, he’ll go to work with a band of boys. 
Immigrant #4: Like a sweatshop? 
Cornelius: Sort of. Sort of like a sweatshop. Then I imagine he’ll branch out on his own. Growing more and more handsome every day. He’ll strut about in tiny vests, thin ties, and outdated hats. 
Immigrant #2: Oh that will look dreadful! 
Cornelius: No, on him it will work! 
Immigrant #4: That will probably frustrate huggar maiden. 
Cornelius: Aye. T’will. I actually dream of a day when my great, great grandson will... bring sexy back. 
Immigrant #1: Bring-bring sexy back, what does that mean? 
Cornelius: It’ll be gone and he’ll bring it back! 
Immigrant #3: Where did it go? 
Cornelius: Just trust me, people will be on board. Okay? 
Immigrant #2: Well it sounds like he’ll have his pick of the ladies. 
Cornelius: Aye. Indeed. I’d like to think that at first, he’ll date a popular female singer. Publicly, they claim to be virgins but, privately, he hit it. 
[audience screams with laughter as Justin glances around, raises his eyebrows, closes his eyes and shakes his head] 

Then-then, he’ll make love with women so beautiful and so often, that it won’t be enough for him, and he’ll, I don’t know maybe try some stuff with guys. I mean he’ll be straight! But, uh, well, never mind, forget that part, everything else will come true but forget that part. His life is going to be a nonstop orgy of fame and money. He’ll sing! He’ll dance! He’ll act! He’ll even make surprise appearances on a Saturday night comedy show! There will be great excitement. And then he’ll appear. Again and again. Many times a year. 
Immigrant #1: Won’t that lessen the excitement, though? 
Cornelius: Nooo!!!! No!! Right? It’ll be good, right?  [a Jewish-looking man walks in] 
Moyshe Samberg: [with Jewish accent] Ohhhh, it will be good! [audience cheers] 

Cornelius: Who are you? 

Moyshe Samberg: My name is Moyshe Samberg. Your prediction has inspired me. Maybe someday my great, great grandson will also make songs. 

Immigrant #2: Well, do you think he’ll have a beautiful voice? 
Moyshe Samberg: Ehhh, he’ll have a voice! A fine, workable voice, you know? It’ll be more about charisma with him. And maybe, in this new land of opportunity, our grandsons will collaborate. 
Cornelius: You know what Jew? 
Moyshe Samberg: THERE IT IS! 
Cornelius: You’re all right. 
Immigrant #1: To the new world! 


Extret de http://snltranscripts.jt.org/08/08uimmigrants.phtml