Sento no haver pujat cap entrada més des del dia 5, però estava esperant fins al dia que teníem la visita a les biblioteques de la universitat per pujar alguna "novetat". En realitat, l'únic innovador que puc dir de les biblioteques i de la universitat és que:
1. La pujada que hi ha fins a arribar a la facultat de lletres no em fa cap gràcia i em veig pujant-la durant quatre anys.
2. Si el teu treball és sobre literatura nord-americana, a les prestatgeries del sector de literatura anglesa no hi pintes res.
3. Podria fer una petita llista de gent amb la qual no tornaria mai al sector de revistes per por de quedar-me a viure per sempre allà.
Bé, a més d'aquests manuals que vaig fullejar allà sense poder emportar-me'ls, vaig fer un viatge a la Vapor Badia i em vaig emportar dos llibres: Cartas a mi hija de F.Scott Fitgerald
i París era una fiesta de Ernest Hemingway.
i París era una fiesta de Ernest Hemingway.
El primer, com ja indica el nom, és un recull de cartes traduïdes al castellà que va escriure l'autor a la seva única filla a finals dels anys 30 i principis dels 40. Em va cridar molt l'atenció perquè no sabia que aquest volum estava en castellà i menys que el podia trobar a una biblioteca de Sabadell (wow) i a més a més perquè sempre es parla de la figura de l'escriptor i com a màxim d'algun aspecte no gaire bo de la seva dona -Zelda Sayre- però no es recorda que van tenir una nena.
El segon llibre és encara a casa meva i no a la biblioteca per diversos motius: mai havia llegit res de Hemingway i després de veure quatre cops ja Midnight in Paris (2011), la pel·lícula de Woody Allen, creia que ja era hora de conèixer la veu de Hemingway i la seva relació amb Fitzgerald.
 |
| Alison Pill i Tom Hiddleston -esquerra- fent de Scott i Zelda Fitzgerald -dreta- |
