viernes, 22 de agosto de 2014

Classes d'Història: ♡ Matoake/Pocahontas/Rebecca Rolfe x John Smith/John Rolfe ♡


Ja que vaig comentar els nadius i les pel·lícules Disney a la meva primera entrada crec que és el moment perfecte per parlar de la vertadera història de Pocahontas i John Smith. He de reconèixer que a mi les pel·lícules de princeses Disney m'agradaven -i algunes encara m'agraden-, però aquesta precisament mai ha sigut de les meves preferides, crec que mai l'he vista des del principi fins al final -no sé, a mi les històries de sirenes m'agraden però els indis...-. 
Com sempre, hem de deixar clar que les històries clàssiques de Disney com pot ser aquesta pel·lícula o la de la Blancaneus han sigut sempre canviades per la companyia nord-americana amb la intenció de no fer malbé la infància dels més petits -jo era més feliç abans de conèixer la vertadera història de La Sirenita -. Per això mateix hem de saber que la nostra Pocahontas no es deia així, si no Matoake i que quan va començar a simpatitzar i a acostar-se als colons li van donar el sobrenom homònim de la pel·lícula, que vol dir una cosa així com "entremaliada" o "capriciosa". 
L'any 1604 arribaven a la costa de Virgínia tres naus plenes de puritans anglesos que fugien de la persecució religiosa  i de les guerres a Europa per buscar un tros de terra on fer-se una nova i millor vida. Cap a 1607, la vertadera Pocahontas tindria uns 10 o 12 anys i els anglesos ja tenien els seus assentaments més o menys construits. John Smith, un capità i escriptor anglès va ser capturat per un grup de caçadors Powhatan -la tribu de la nostra protagonista i que a més estava dirigida pel seu propi pare-. A partir d'aquí trobem dues històries que intenten explicar el "segrest" de John Smith: que l'executarien o que estava participant en un ritual indi per entrar a la tribu del patriarca, assassinant així la seva ànima no-índia i deixant passar una ànima índia. Fos el que fos, Pocahontas es va llançar sobre els seu cos per protegir-lo. La història de moment sembla pròpia d'un conte, però no tot era de color de rosa. 
Cap a 1613 uns anglesos que intercanviaven carregaments i materials amb els nadius del poble indi on vivia la princesa Disney la van fer caure a un parany i la van capturar. L'objectiu d'aquest segrest era que el seu pare alliberés a uns quants anglesos que tenia al seu poder.
La nostra protagonista es va acabar
enamorant de John Smith, encara que de primeres no es va casar amb ell. L'any 1614 es va casar amb John Rolfe, vidu i que es va enamorar de la nadiua quan va arribar al Nou Món. Pocahontas va ser la primera nadiua batejada al cristianisme -important i indispensable per poder casar-se amb l'anglès- amb el nom de Rebecca. Rebecca Rolfe es va tornar la imatge publicitaria de l'estat de Virgínia al Vell Món. Rebecca Rolfe era l'exemple que els nadius es podien "domesticar" i que per tant no havien de tenir cap por en invertir allà. 
El seu marit va conrear amb èxit una nova varietat de tabac a Virgínia i va passar molt temps allà cuidant de la seva collita. Un any després del seu matrimoni va néixer el seu primer fill, Thomas Rolfe. En 1616 la família Rolfe va viatjar a Anglaterra, arribant al port de Plymouth el 12 de juny i viatjant a Londres per carruatge. L'arribada de la princesa índia a Anglaterra va ser tot un esdeveniment social i la van voler prendre com a exemple de la integració dels nadius salvatges a les colònies. John Smith vivia a Londres en aquella època i va ser a Plymouth on Pocahontas es va assabentar que encara estava viu. Smith va tenir un accident manejant pólvora i va haver de tornar convalescent a Anglaterra. El capità no es va trobar amb ella durant la seva estada a Londres però sí conèixer la notícia de la seva arribada, així que en comptes de quedar amb Pocahontas deprés de tants anys, va escriure una carta a la Reina Anna perquè Pocahontas fos tractada amb el respecte d'un visitant de la reialesa.
John Rolfe (Christian Bale) i Lady Rebecca Rolfe (Q'orianka Kilcher) a la pel·lícula
The New World (2005)
Un any més tard de la recepció, l' índia va voler tornar a la seva terra. Va voler tornar al lloc al qual pertanyia després d'haver canviat el nom, la religió i haver obviat completament que ella estigués ja casada amb un indi (Kocoum) abans de casar-se amb John Rolfe. 
No va arribar a complir el seu somni perquè un dia abans de tornar al seu poble, la jove va morir en Gravesent per culpa de la verola. Una història trista, ja que la protagonista de Disney va morir amb 21 anys, mare d'un fill i sense aconseguir tornar a casa. 

viernes, 15 de agosto de 2014

Presentació


Benvinguts/des al meu blog!

Em dic Rocío Alfaro i el mes que ve ja seré alumna de segon de batxillerat a l'INS Sabadell. Aquest blog està ideat per penjar cada setmana o cada deu dies noticies o simplement entrades relacionades amb el seguiment del meu Treball de Recerca, que tracta sobre el somni americà i la literatura nord-americana dels anys 20. 

Per què he escollit aquest tema? Doncs molt senzill, perquè la cultura nord-americana ens envolta i ens ha envoltat sempre des que van arribar els primers europeus a colonitzar el Nou Món. I encara que es discuteix molt sobre si existeix aquesta "cultura" nord-americana i es defensa la idea que els colons i els puritans van acabar amb la vertadera cultura americana -la dels nadius-, cosa que no m'atreveixo a discutir, crec que seria important conèixer les causes per les quals tots hem vist pel·lícules Disney i tots hem begut Coca-Cola almenys un cop a la nostra vida ja que el consumisme sempre ens ha arribat partint de la idea que simbolitza el somni america: arribar, treballar i triomfar. 



Per tancar la meva primera entrada al blog no m'agradaria fer-ho sense fer cap referència al tipus de present de la cultura actual que m'ha cridat l'atenció i que m'ha portat a treballar aquesta cultura. El vídeo que hi ha a continuació és de la cantant nord-americana Lana Del Rey, encara que pel seu nom no ho sembli -el seu nom artístic és una combinació del de l'actriu Lana Turner i el model de cotxe de 1981 Ford Del Rëy-. La veritat és que mai m'havia parat a escoltar molta música seva, però ja sigui per l'estètica dels seus vídeos -qualificats de "cinematogràfics"-, per la seva música relaxada però que és capaç de moure masses o per les seves lletres plenes de poesia beat, però la veritat és que el seu últim àlbum Ultraviolance m'ha guanyat.

Us deixo el vídeo de la seva cançó "National Anthem" que reflecteix molt bé els tres punts que he destacat abans sobre la seva música però també fa referència al tema del meu TDR. Per la cantant, el seu país sempre ha sigut una font bàsica d'inspiració. Al vídeo, veiem una recreació del matrimoni dels Kennedy abans de l'assassinat del president -interpretat pel també artista A$AP Rocky- a Texas l'any 1963. Aviso que és bastant llarg, però val la pena: